La setmana passada va ser un caos.
Va començar el dilluns 24. Res de classes, eren vacances. Res de vacances, havia de treballar. Vaig anar a Girona. M’hi vaig passar tot el dia. Semblava un desert, només hi faltaven les plantes que voleien a les pelis de l’oest. Tancada al despatx veia el sol com entrava per la finestra, llegia articles a la pantalla de l’ordinador, em distreia quan rumiava què faria durant les vacances.
El dimarts va ser molt pitjor. Havia de treballar però eren vacances. Vaig llevar-me tard, malament. Per fer un parell de compres i netejar la casa, el matí va desaparèixer, malament. I a la tarda res de res, al sofà, malament. La vida de l’estudiant és horrible, quan treballes no tens temps i quan fas vacances has de continuar fent feina.
Els remordiments em menjaven per dins i van provocar que dimecres no parés de fer feina. Feina del doctorat i reescriure els records de la meva àvia. Va fer molt bon dia, la gent sortia al carrer a passejar i jo feia vacances a casa.
Dijous. Mitja Espanya amb festa, aquí encara no. Bé, de fet per mi sí. Eren vacances. Vaig llevar-me ben d’hora però ja havia sortit el sol. Llegeix un llibre infumable, ordena bibliografia...
I finalment va arribar divendres. Res de treballar, eren vacances.