lunes, 29 de abril de 2013

Easter

La setmana passada va ser un caos.
Va començar el dilluns 24. Res de classes, eren vacances. Res de vacances, havia de treballar. Vaig anar a Girona. M’hi vaig passar tot el dia. Semblava un desert, només hi faltaven les plantes que voleien a les pelis de l’oest. Tancada al despatx veia el sol com entrava per la finestra, llegia articles a la pantalla de l’ordinador, em distreia quan rumiava què faria durant les vacances.
El dimarts va ser molt pitjor. Havia de treballar però eren vacances. Vaig llevar-me tard, malament. Per fer un parell de compres i netejar la casa, el matí va desaparèixer, malament. I a la tarda res de res, al sofà, malament. La vida de l’estudiant és horrible, quan treballes no tens temps i quan fas vacances has de continuar fent feina.
Els remordiments em menjaven per dins i van provocar que dimecres no parés de fer feina. Feina del doctorat i reescriure els records de la meva àvia. Va fer molt bon dia, la gent sortia al carrer a passejar i jo feia vacances a casa.
Dijous. Mitja Espanya amb festa, aquí encara no. Bé, de fet per mi sí. Eren vacances. Vaig llevar-me ben d’hora però ja havia sortit el sol. Llegeix un llibre infumable, ordena bibliografia...    
I finalment va arribar divendres. Res de treballar, eren vacances.

viernes, 5 de abril de 2013

Quali-quanti quanti-quali

Trobar-se al mig de dues disciplines no mola gens. I menys quan el mètode d’investigació no està consensuat. Alguns, amb una visió més científica, intenten quantificar-ho tot per fer estadístiques i gràfics, d’altres, amb una visió més holística, proven d’expressar allò que veuen o senten, la qualitat. Extrems d’una mateixa línia.
L’ideal potser seria fer-ne una barreja i utilitzar en cada moment el mètode més convenient. Aleshores em mouria en una metodologia força nova, amb molts dubtes, on les tècniques estan poc definides; però que últimament es comença a utilitzar en recerca educativa.  
M’haig de tirar a la piscina, ja ha passat prou temps, fa massa temps que hi dono voltes; mètode quantitatiu versus mètode qualitatiu. Quin dilema!
Després de llegir diversos llibres sobre el tema ja no em puc esperar més, un dels últims i potser el més il·lustratiu “Metodología de la investigación”, sona bé oi?, m’ha fet veure que un mètode mixte, quali i quanti, seria l’adient.
Ara em toca preparar el terreny, delimitar la investigació, definir acuradament els objectius per deixar entreveure quin mètode utilitzaré en cada un d’ells. Intento posar-m’hi però em costa i no me’n surto. Sé analitzar la feina, reflexionar-hi i fer autocrítica quan cal, però estic en un camp nou amb la mà plena de llavors i on ningú m’ha ensenyat a plantar-les.
El mètode quantitatiu es fa servir quan la mostra és nombrosa i se n’extreuen dades mitjançant qüestionaris, enquestes, rúbriques i observacions tancades. El mètode qualitatiu es fa servir quan la mostra és reduïda i se n’extreuen dades mitjançant entrevistes, taules rodones i observacions obertes.
Això és el que sé, de fet, el qualitatiu em donarà pistes per després encarar el quantitatiu. Intentaré sembrar les llavors de la millor manera possible, esperem que plogui.