Easter

La setmana passada va ser un caos.

Va començar el dilluns 24. Res de classes, eren vacances. Res de vacances, havia de treballar. Vaig anar a Girona. M’hi vaig passar tot el dia. Semblava un desert, només hi faltaven les plantes que voleien a les pelis de l’oest. Tancada al despatx veia el sol com entrava per la finestra, llegia articles a la pantalla de l’ordinador, em distreia quan rumiava què faria durant les vacances.

El dimarts va ser molt pitjor. Havia de treballar però eren vacances. Vaig llevar-me tard, malament. Per fer un parell de compres i netejar la casa, el matí va desaparèixer, malament. I a la tarda res de res, al sofà, malament. La vida de l’estudiant és horrible, quan treballes no tens temps i quan fas vacances has de continuar fent feina.

Els remordiments em menjaven per dins i van provocar que dimecres no parés de fer feina. Feina del doctorat i reescriure els records de la meva àvia. Va fer molt bon dia, la gent sortia al carrer a passejar i jo feia vacances a casa.

Dijous. Mitja Espanya amb festa, aquí encara no. Bé, de fet per mi sí. Eren vacances. Vaig llevar-me ben d’hora però ja havia sortit el sol. Llegeix un llibre infumable, ordena bibliografia...    

I finalment va arribar divendres. Res de treballar, eren vacances.

Quali-quanti quanti-quali

Trobar-se al mig de dues disciplines no mola gens. I menys quan el mètode d’investigació no està consensuat. Alguns, amb una visió més científica, intenten quantificar-ho tot per fer estadístiques i gràfics, d’altres, amb una visió més holística, proven d’expressar allò que veuen o senten, la qualitat. Extrems d’una mateixa línia.

L’ideal potser seria fer-ne una barreja i utilitzar en cada moment el mètode més convenient. Aleshores em mouria en una metodologia força nova, amb molts dubtes, on les tècniques estan poc definides; però que últimament es comença a utilitzar en recerca educativa.  

M’haig de tirar a la piscina, ja ha passat prou temps, fa massa temps que hi dono voltes; mètode quantitatiu versus mètode qualitatiu. Quin dilema!

Després de llegir diversos llibres sobre el tema ja no em puc esperar més, un dels últims i potser el més il·lustratiu “Metodología de la investigación”, sona bé oi?, m’ha fet veure que un mètode mixte, quali i quanti, seria l’adient.

Ara em toca preparar el terreny, delimitar la investigació, definir acuradament els objectius per deixar entreveure quin mètode utilitzaré en cada un d’ells. Intento posar-m’hi però em costa i no me’n surto. Sé analitzar la feina, reflexionar-hi i fer autocrítica quan cal, però estic en un camp nou amb la mà plena de llavors i on ningú m’ha ensenyat a plantar-les.

El mètode quantitatiu es fa servir quan la mostra és nombrosa i se n’extreuen dades mitjançant qüestionaris, enquestes, rúbriques i observacions tancades. El mètode qualitatiu es fa servir quan la mostra és reduïda i se n’extreuen dades mitjançant entrevistes, taules rodones i observacions obertes.

Això és el que sé, de fet, el qualitatiu em donarà pistes per després encarar el quantitatiu. Intentaré sembrar les llavors de la millor manera possible, esperem que plogui.

Un cap de setmana un xic especial

Eren quarts de cinc de la tarda i van començar a arribar a la facultat tot de mans disposades a preparar les quartes olimpíades estatals de geologia. Un parell d’aquelles mans eren les meves. Dos dies intensos, divendres i dissabte, on s’escollirien els quatre millors estudiants de geologia de l’estat espanyol.

Durant tota la tarda van arribar alumnes i professors de diferents comunitats autònomes. Vuitanta-vuit participants, d’entre setze i divuit anys, nerviosos perquè l’endemà tenien les dues proves. La primera, individual, en una aula en forma d’examen. A la segona, més divertida, recorrien en grup tota la facultat.  Però abans havia d’acabar aquell divendres.

Al vespre, ens va rebre el regidor de medi ambient de l’Ajuntament de Girona, vam fer un refrigeri mentre professors i alumnes ens coneixíem. I quan vam acabar cap a l’alberg i a dormir, tot i que alguns segur que es van quedar repassant.

Al matí, ben aviat, ja preparàvem la facultat per l’arribada dels estudiants, enganxar petjades de dinosaure, localitzar els exàmens, tenir clar quin paper havia de fer cadascú...

Jo vaig triar entretenir els professors durant l’examen, perquè es divertissin i passessin, amb més tranquil·litat,  el neguit de saber qui havia guanyat. Juntament amb un altre professor vam preparar uns tallers de geologia, la participació va ser molt bona i els va agradar molt que les activitats fossin dinàmiques i motivadores.

Finalment, els alumnes van acabar la prova i van anar a passar la tarda a Banyoles, mentre nosaltres ens vàrem quedar per corregir els exàmens. Quan van arribar, a quarts  de vuit, vam fer la l’entrega de premis, tothom en va tenir, però els més importants eren pels quatre primers, una matricula gratuïta a la universitat que volguessin i la participació a les olimpíades internacionals a la Índia.

Els quinze primers classificats patien a la tarima, només faltava saber els quatre primers, tota l’aula magna estava tensa, aspectant. Es va enunciar la quarta i la tercera, de València, i emocionades es van abraçar. El segon era extremeny, amb els ulls plorosos va recollir el premi. I només quedava el primer, la sala estava cridant esperant que sortís i en sentir el nom tothom va aplaudir i cridar el seu nom, de València també... Deu n’hi do amb els valencians. Enhorabona a tots, quina emoció!

Despertar

El sol, dia rere dia, s’enfilava fins que topava amb la cova on jo hivernava. Em va costar molt descobrir d’on provenia la claror, potser era la lluna que m’avisava que encara era de nit. Però no, no ho era, era la llum del sol que m’avisava que era el moment de sortir d’aquell son depurador i tornar a l’activitat, tornar a escriure, tornar a reflexionar. Tornar, per fi.

Ha passat molt de temps des que em vaig adormir i, mentre dormia, la vida ha canviat. Continuo el meu camí, aquell que no està definit i que redescobreixo constantment sense perdre de vista l’objectiu de lligar la ciència amb les persones.

He començat un doctorat en didàctica de la geologia, un projecte que m’engresca i m’ajuda a transmetre la meva passió als altres. Si, ho sé, m’he decidit per un camí llarg i ple d’entrebancs, sé que no serà fàcil i hi haurà moments de frustració on l’egoisme que ens envolta podrà amb mi. Però és el meu projecte, surt de dins meu com una pregunta que necessito respondre, on cada pas correcte em donarà alegries i força per continuar. I del qual aprendré a ser millor docent, investigadora i persona.

I per fi sóc aquí, reprenent l’hàbit d’escriure, aquell que no hauria d’haver abandonat, per agafar-lo encara amb més força i il·lusió. L’utilitzaré no només com una eina per transmetre les meves inquietuds o reflexions, sinó com un exercici constant per evolucionar el meu estil escrivint mentre em diverteixo explicant-vos-ho.

M’he despertat i no em tornaré a dormir mai més. Esteu preparats?