Trobar-se al mig de dues disciplines no mola gens. I menys quan el mètode d’investigació no està consensuat. Alguns, amb una visió més científica, intenten quantificar-ho tot per fer estadístiques i gràfics, d’altres, amb una visió més holística, proven d’expressar allò que veuen o senten, la qualitat. Extrems d’una mateixa línia.
L’ideal potser seria fer-ne una barreja i utilitzar en cada moment el mètode més convenient. Aleshores em mouria en una metodologia força nova, amb molts dubtes, on les tècniques estan poc definides; però que últimament es comença a utilitzar en recerca educativa.
M’haig de tirar a la piscina, ja ha passat prou temps, fa massa temps que hi dono voltes; mètode quantitatiu versus mètode qualitatiu. Quin dilema!
Després de llegir diversos llibres sobre el tema ja no em puc esperar més, un dels últims i potser el més il·lustratiu “Metodología de la investigación”, sona bé oi?, m’ha fet veure que un mètode mixte, quali i quanti, seria l’adient.
Ara em toca preparar el terreny, delimitar la investigació, definir acuradament els objectius per deixar entreveure quin mètode utilitzaré en cada un d’ells. Intento posar-m’hi però em costa i no me’n surto. Sé analitzar la feina, reflexionar-hi i fer autocrítica quan cal, però estic en un camp nou amb la mà plena de llavors i on ningú m’ha ensenyat a plantar-les.
El mètode quantitatiu es fa servir quan la mostra és nombrosa i se n’extreuen dades mitjançant qüestionaris, enquestes, rúbriques i observacions tancades. El mètode qualitatiu es fa servir quan la mostra és reduïda i se n’extreuen dades mitjançant entrevistes, taules rodones i observacions obertes.
Això és el que sé, de fet, el qualitatiu em donarà pistes per després encarar el quantitatiu. Intentaré sembrar les llavors de la millor manera possible, esperem que plogui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario