Dia 1

A les 10h vaig arribar a Argentona, amb els mateixos nervis que quan vaig entrar en un institut per primera vegada, però de seguida es van esvair.
Primer de tot, un cafetó a la cantina i després a la feina, ens trobem pel passadís al Miquel (un dels nostres mentors), que se’ns  presenta, a la Clàudia (la meva companya de practicum) i a mi. Fetes les presentacions entrem a la sala de professors on ens trobem a la Mercè (la mentora que ens faltava), i ja hi som tots.
L'establiment d'un horari per la part d'observacions, parlar dels diferents grups on anirem a fer-les i  les presentacions dels altres membres del departament ens consumeix quasi tota una hora. Abans de finalitzar però en Miquel ens fa una metàfora perquè entenguem millor el funcionament de l'escola.
-Sabeu què és un "costurero", oi? Doncs l'escola funciona d'una manera similar.- Va enunciar, amb una convicció irrefutable.
Segurament no se’m deuria notar, per manca de confiança, el gran interrogant que aquesta afirmació em va provocar. I veient que ell prosseguia el seu discurs, vaig continuar escoltant... i finalment ho vaig entendre.
Els diferents forats que hi trobem a dins, on hi col·loquem les eines per cosir, són els diferents departaments del centre. En un d'ells hi podem col·locar agulles, en altres tisores, en altres fils de colors,... objectes que observats separadament no tenen res en comú (en què s'assemblen una agulla amb unes tisores?).
Totes aquestes eines tant diferents, són les necessàries per crear una peça de roba. Cada peça de roba seria un curs en el centre. Primer faríem un drap, després una samarreta i continuaríem amb uns pantalons o un vestit. Les eines per fer tota aquesta roba són les mateixes el que varia és el grau de coneixement de la tècnica, en aquest cas cosir. I tot això, per a què serveix? Perquè l'alumne pugui vestir-se de 21 botons.