Dia 2

Avui si que sí! Comencem a un quart de nou, amb els ulls encara plens de lleganyes, la Clàudia i jo ens miràvem implorant perquè un cafè baixes del cel, no va passar. El curiós, és que els alumnes estaven igual.
A primera hora, del primer dia (sencer), varem entrar a una classe de 2on de Batx., hi havia sis alumnes, però semblava que haguéssim entrat a una classe buida. Al entrar el professor, tots se'l van quedar mirant, alguns van fer un badall, d'altres es van posar rectes a la cadira.
Primer de tot els proposa fer uns quants exercicis introductoris, per parelles, encara que no en saben gaire de treballar per parelles... La correcció d'aquestes es va basar en respondre les preguntes que el professor feia per arribar a una resposta coherent, i aprofitar per enllaçar-ho amb temes que havien sortir a les classes anteriors. La dinàmica en general és molt estàtica, només hi ha comunicació entre el professor i els alumnes i aquesta només és en un sentit. 
Després de fer la correcció ensenya unes imatges projectades pel projector, per introduir conceptes nous. Els introdueix d'una manera deductiva, és a dir, amb totes les evidències que tenen construeixen entre tots una hipòtesi, que és el concepte. Els alumnes però estan molt pautats i només interactuen amb el professor (tot i semblar una mena de debat, només ho exterioritzen quan el professor ho reclama). Així s'acaba la classe, quins nens més bons!

A la segona, anem a l'altre extrem d'edat, passem a una classe de 24 alumnes de 1er de la ESO, algú ha dit que per ser professor no cal ser bon actor? La Lluïsa n'és tot un exemple! Una professora expressiva, que capta l'atenció de gairebé tots els alumnes i a la vegada que avança en la matèria és capaç de tenir una visió global de la classe que li permet cridar l'atenció als més despistats.
La classe, però, com l'anterior, és molt estàtica, els alumnes es limiten a contestar preguntes, alhora de corregir activitats i al final la mestra fa un petit resum dels conceptes i els interrelacions, molt bo, però estàtic. No hi ha interacció entre els alumnes (i quan n'hi ha, no és per parlar de naturals, precisament). També fa algunes preguntes on la resposta mateixa, està dins de la pregunta... Al acabar la correcció continuen les activitats d'un minidossier que tenen, en parella (però tampoc en saben) i la professora va passant per resoldre els dubtes que puguin sorgir. 
En aquesta classe, la professora no només ha d'ensenyar la matèria als alumnes, sinó ha de solucionar els petits o grans problemes de convivència. 

La tercera hora de classe, ens dirigim cap a 3er desdoblat, només 14 alumnes. Al començar la classe, els alumnes estan molt dispersos (potser perquè d'aquí una hora han d'anar al patí). A la professora li costa molt que tothom estigui atent i entengui com ha de ser una bona exposició oral (ja que el dia següent en faran una). Vint minuts més tard comencen la correcció dels deures, hi ha força interacció entre alumnes i professora però no entre els alumnes (com passava a les altres dues classes). Hi ha un punt en una activitat que la professora fa una comparació del sistema digestiu amb una cimentadora i aquest moment es converteix en el punt àlgid de la correcció, ja que després augmenten els moments on la correcció es fa pesada. Després de la correcció posa exercicis per fer a la mateixa classe, en aquest punt hi ha una mica d’interacció entre els alumnes, i després quan aquestes activitats es corregeixen els alumnes estan més atents.

Les altres dues hores, les havíem de fer a 1er, però la Lluïsa no s'ha trobat bé, per sort sempre hi ha algun professor de guàrdia lliure. Així que ens varem animar i la varem acompanyar. Va ser una classe força "light", on els alumnes van aprofitar per fer deures.