Moments de reflexió

Estimat diari... ja fa unes setmanes que vaig acabar les unitats didàctiques de tercer de l'ESO i de primer de Batxillerat. La veritat, trobo a faltar estar en una classe, ensenyar als adolescents a enforntar-se al seu futur (ai! que maco que sona), si... trobo a faltar els seus comentaris, veure com s'emocionen quan fan una pràctica, o la seva preocupació i neviossisme davant d'un examen.

Estic contenta de la meva intervenció com a professora, fent les pràctiques m'he adonat i confirmat que no seré una professora transitiva (que només explica conceptes, sense cap mena de sentit), sinó que busco continuament la interacció amb l'alumnat i que aquests m'escolten. Que durant les classes no només transmeto coneixement, sinó que també transmeto confiança, emoció per la ciència i  pel seu aprenentatge, etc. i això crea uns vincles afectius entre el professor i els alumnes que afavoreixen el clima a l'aula i l'aprenentatge significatiu de l'alumnat.

Ho sé estimat diari, ara ja començo a parlar com aquells pedagogs que tant costaven de llegir al començament del màster... qui ho diria?

Però del que estic més contenta és que sé que els meus alumnes han après! I no només conceptes aïllats o llunyans de la seva realitat, sinó que ho han après per poder pendre desicions al futur i ser, en definitiva, competens a la societat.

Segurament, em sorgiran més reflexions, les aniré escrivint, i tant! Així que el bloc no s'acaba avui, sinó que és un punt i apart.

Fins aviat,

Laia.

pd: us deixo unes fotografies que a mi m'han agradat molt, d'alumnes durant les meves classes.