Despertar

El sol, dia rere dia, s’enfilava fins que topava amb la cova on jo hivernava. Em va costar molt descobrir d’on provenia la claror, potser era la lluna que m’avisava que encara era de nit. Però no, no ho era, era la llum del sol que m’avisava que era el moment de sortir d’aquell son depurador i tornar a l’activitat, tornar a escriure, tornar a reflexionar. Tornar, per fi.

Ha passat molt de temps des que em vaig adormir i, mentre dormia, la vida ha canviat. Continuo el meu camí, aquell que no està definit i que redescobreixo constantment sense perdre de vista l’objectiu de lligar la ciència amb les persones.

He començat un doctorat en didàctica de la geologia, un projecte que m’engresca i m’ajuda a transmetre la meva passió als altres. Si, ho sé, m’he decidit per un camí llarg i ple d’entrebancs, sé que no serà fàcil i hi haurà moments de frustració on l’egoisme que ens envolta podrà amb mi. Però és el meu projecte, surt de dins meu com una pregunta que necessito respondre, on cada pas correcte em donarà alegries i força per continuar. I del qual aprendré a ser millor docent, investigadora i persona.

I per fi sóc aquí, reprenent l’hàbit d’escriure, aquell que no hauria d’haver abandonat, per agafar-lo encara amb més força i il·lusió. L’utilitzaré no només com una eina per transmetre les meves inquietuds o reflexions, sinó com un exercici constant per evolucionar el meu estil escrivint mentre em diverteixo explicant-vos-ho.

M’he despertat i no em tornaré a dormir mai més. Esteu preparats?