Per què els alumnes no saben treballar o interaccionar amb la classe?
Durant tot el dia d'avui s'ha anat repetint la mateixa situació. El professor proposa fer les activitats en parelles i el resultat és que fan les activitats i si tenen dubtes s'ho pregunten. Això no és!! Què els hi passa?
Ningú els hi ha dit què és treballar en grup, potser en veure aquest comportament en alguna de les classes el que s'hauria de fer és dedicar un quart d'hora o fer una petita activitat per ensenyar als alumnes a treballar per parelles. O potser donar guions de com fer-ho, que tot sigui més pautat al principi i després treure aquestes ajudes.
I l'altre seria interaccionar entre els alumnes no només quan treballen en petit grup, sinó en el grup classe. El que observo, com he posat en el dia d'avui, és que l'única interacció que hi ha quan es treballa amb el grup sencer és entre el professor i l'alumne.
Això no és que no sàpiguen fer debats per exemple, això és degut al plantejament que fa el professor de com serà aquella classe. Potser l'ideal seria fer classes on apareguin petits debats sobre coses molt concretes i que durin poc en el temps.
Al principi, potser, els alumnes no estaran acostumats, seria millor fer un debat amb temps i molt guiat i pautat perquè el que es faci sigui coherent. I d'aquesta manera aconseguir més interacció.
De fet, és molt maco parlar per parlar, sense posar-ho a la pràctica... no ho sé, serà una cosa que m'agradarà posar en pràctica quan jo estigui sent observada!
Avui també ens hem endinsat, sense voler-ho, en el món de les guàrdies. Ens han comentat que sempre hi ha d'haver dos professors de guàrdia, que hi ha un dossier on s'apunta qui ha faltat i si han posat activitats per fer. Aquest dossier s'ha de firmar pels professors de guàrdia, un anirà a l'aula sense professor, mentre que l'altre anirà vigilant els passadissos. (Tot depèn dels professors que hi hagi de guàrdia i les classes sense professors que hi hagi, clar).
Per acabar, la professora de guàrdia ens ha dit que el material necessari per un professor és: guix, pda (per passar llista), targeta d'autorització de l'aula (per permetre a un alumne sortir de l'aula).... interessant!
martes, 30 de noviembre de 2010
Dia 2
Avui si que sí! Comencem a un quart de nou, amb els ulls encara plens de lleganyes, la Clàudia i jo ens miràvem implorant perquè un cafè baixes del cel, no va passar. El curiós, és que els alumnes estaven igual.
A primera hora, del primer dia (sencer), varem entrar a una classe de 2on de Batx., hi havia sis alumnes, però semblava que haguéssim entrat a una classe buida. Al entrar el professor, tots se'l van quedar mirant, alguns van fer un badall, d'altres es van posar rectes a la cadira.
Primer de tot els proposa fer uns quants exercicis introductoris, per parelles, encara que no en saben gaire de treballar per parelles... La correcció d'aquestes es va basar en respondre les preguntes que el professor feia per arribar a una resposta coherent, i aprofitar per enllaçar-ho amb temes que havien sortir a les classes anteriors. La dinàmica en general és molt estàtica, només hi ha comunicació entre el professor i els alumnes i aquesta només és en un sentit.
Després de fer la correcció ensenya unes imatges projectades pel projector, per introduir conceptes nous. Els introdueix d'una manera deductiva, és a dir, amb totes les evidències que tenen construeixen entre tots una hipòtesi, que és el concepte. Els alumnes però estan molt pautats i només interactuen amb el professor (tot i semblar una mena de debat, només ho exterioritzen quan el professor ho reclama). Així s'acaba la classe, quins nens més bons!
A la segona, anem a l'altre extrem d'edat, passem a una classe de 24 alumnes de 1er de la ESO, algú ha dit que per ser professor no cal ser bon actor? La Lluïsa n'és tot un exemple! Una professora expressiva, que capta l'atenció de gairebé tots els alumnes i a la vegada que avança en la matèria és capaç de tenir una visió global de la classe que li permet cridar l'atenció als més despistats.
La classe, però, com l'anterior, és molt estàtica, els alumnes es limiten a contestar preguntes, alhora de corregir activitats i al final la mestra fa un petit resum dels conceptes i els interrelacions, molt bo, però estàtic. No hi ha interacció entre els alumnes (i quan n'hi ha, no és per parlar de naturals, precisament). També fa algunes preguntes on la resposta mateixa, està dins de la pregunta... Al acabar la correcció continuen les activitats d'un minidossier que tenen, en parella (però tampoc en saben) i la professora va passant per resoldre els dubtes que puguin sorgir.
En aquesta classe, la professora no només ha d'ensenyar la matèria als alumnes, sinó ha de solucionar els petits o grans problemes de convivència.
La tercera hora de classe, ens dirigim cap a 3er desdoblat, només 14 alumnes. Al començar la classe, els alumnes estan molt dispersos (potser perquè d'aquí una hora han d'anar al patí). A la professora li costa molt que tothom estigui atent i entengui com ha de ser una bona exposició oral (ja que el dia següent en faran una). Vint minuts més tard comencen la correcció dels deures, hi ha força interacció entre alumnes i professora però no entre els alumnes (com passava a les altres dues classes). Hi ha un punt en una activitat que la professora fa una comparació del sistema digestiu amb una cimentadora i aquest moment es converteix en el punt àlgid de la correcció, ja que després augmenten els moments on la correcció es fa pesada. Després de la correcció posa exercicis per fer a la mateixa classe, en aquest punt hi ha una mica d’interacció entre els alumnes, i després quan aquestes activitats es corregeixen els alumnes estan més atents.
Les altres dues hores, les havíem de fer a 1er, però la Lluïsa no s'ha trobat bé, per sort sempre hi ha algun professor de guàrdia lliure. Així que ens varem animar i la varem acompanyar. Va ser una classe força "light", on els alumnes van aprofitar per fer deures.
A primera hora, del primer dia (sencer), varem entrar a una classe de 2on de Batx., hi havia sis alumnes, però semblava que haguéssim entrat a una classe buida. Al entrar el professor, tots se'l van quedar mirant, alguns van fer un badall, d'altres es van posar rectes a la cadira.
Primer de tot els proposa fer uns quants exercicis introductoris, per parelles, encara que no en saben gaire de treballar per parelles... La correcció d'aquestes es va basar en respondre les preguntes que el professor feia per arribar a una resposta coherent, i aprofitar per enllaçar-ho amb temes que havien sortir a les classes anteriors. La dinàmica en general és molt estàtica, només hi ha comunicació entre el professor i els alumnes i aquesta només és en un sentit.
Després de fer la correcció ensenya unes imatges projectades pel projector, per introduir conceptes nous. Els introdueix d'una manera deductiva, és a dir, amb totes les evidències que tenen construeixen entre tots una hipòtesi, que és el concepte. Els alumnes però estan molt pautats i només interactuen amb el professor (tot i semblar una mena de debat, només ho exterioritzen quan el professor ho reclama). Així s'acaba la classe, quins nens més bons!
A la segona, anem a l'altre extrem d'edat, passem a una classe de 24 alumnes de 1er de la ESO, algú ha dit que per ser professor no cal ser bon actor? La Lluïsa n'és tot un exemple! Una professora expressiva, que capta l'atenció de gairebé tots els alumnes i a la vegada que avança en la matèria és capaç de tenir una visió global de la classe que li permet cridar l'atenció als més despistats.
La classe, però, com l'anterior, és molt estàtica, els alumnes es limiten a contestar preguntes, alhora de corregir activitats i al final la mestra fa un petit resum dels conceptes i els interrelacions, molt bo, però estàtic. No hi ha interacció entre els alumnes (i quan n'hi ha, no és per parlar de naturals, precisament). També fa algunes preguntes on la resposta mateixa, està dins de la pregunta... Al acabar la correcció continuen les activitats d'un minidossier que tenen, en parella (però tampoc en saben) i la professora va passant per resoldre els dubtes que puguin sorgir.
En aquesta classe, la professora no només ha d'ensenyar la matèria als alumnes, sinó ha de solucionar els petits o grans problemes de convivència.
La tercera hora de classe, ens dirigim cap a 3er desdoblat, només 14 alumnes. Al començar la classe, els alumnes estan molt dispersos (potser perquè d'aquí una hora han d'anar al patí). A la professora li costa molt que tothom estigui atent i entengui com ha de ser una bona exposició oral (ja que el dia següent en faran una). Vint minuts més tard comencen la correcció dels deures, hi ha força interacció entre alumnes i professora però no entre els alumnes (com passava a les altres dues classes). Hi ha un punt en una activitat que la professora fa una comparació del sistema digestiu amb una cimentadora i aquest moment es converteix en el punt àlgid de la correcció, ja que després augmenten els moments on la correcció es fa pesada. Després de la correcció posa exercicis per fer a la mateixa classe, en aquest punt hi ha una mica d’interacció entre els alumnes, i després quan aquestes activitats es corregeixen els alumnes estan més atents.
Les altres dues hores, les havíem de fer a 1er, però la Lluïsa no s'ha trobat bé, per sort sempre hi ha algun professor de guàrdia lliure. Així que ens varem animar i la varem acompanyar. Va ser una classe força "light", on els alumnes van aprofitar per fer deures.
lunes, 15 de noviembre de 2010
Dia 1, reflexions
Abans d'entrar en una classe, ja se'm va plantejar el primer dilema, és bo crear una classe amb currículum adaptat a les seves capacitats d'aprenentatge?
Em venen al cap un munt d'aspectes negatius; no integres a aquests alumnes a una classe normal, els hi tanques una porta per poder continuar estudiant, la seva autoestima pot disminuir, poden patir discriminació per part dels altres alumnes pel fet d'estar dins d'aquest grup,...
Però també me'n venen de positius; estaran més motivats a l'aula, aprofitaran més el temps que passen al centre, disminuirà el nivell d'absentisme, se sentiran útils, ...
Durant la setmana anirem a 3erB, la classe amb currículum adaptat, espero trobar la resposta a la pregunta, o al menys tenir una visió més clara del que significa per l'alumne formar-ne part.
El primer dia, després de la xerrada metafòrica varem anar a fer dues classes, la primera 1er Batx. de Biologia, un grup dels grans, i es va notar, tots quiets, atents, sense fer gaire xivarri i comentant amb la Mercè dubtes de l'assignatura.
Res a veure amb la segona hora, amb alumnes de només un any menys que els anteriors, però quina diferència! No paraven, la Mercè semblava més una policia que una professora i tot per mantenir l'aula amb un mínim d'ordre per poder avançar amb la matèria.
En fi, com seran els més petitons?
Em venen al cap un munt d'aspectes negatius; no integres a aquests alumnes a una classe normal, els hi tanques una porta per poder continuar estudiant, la seva autoestima pot disminuir, poden patir discriminació per part dels altres alumnes pel fet d'estar dins d'aquest grup,...
Però també me'n venen de positius; estaran més motivats a l'aula, aprofitaran més el temps que passen al centre, disminuirà el nivell d'absentisme, se sentiran útils, ...
Durant la setmana anirem a 3erB, la classe amb currículum adaptat, espero trobar la resposta a la pregunta, o al menys tenir una visió més clara del que significa per l'alumne formar-ne part.
El primer dia, després de la xerrada metafòrica varem anar a fer dues classes, la primera 1er Batx. de Biologia, un grup dels grans, i es va notar, tots quiets, atents, sense fer gaire xivarri i comentant amb la Mercè dubtes de l'assignatura.
Res a veure amb la segona hora, amb alumnes de només un any menys que els anteriors, però quina diferència! No paraven, la Mercè semblava més una policia que una professora i tot per mantenir l'aula amb un mínim d'ordre per poder avançar amb la matèria.
En fi, com seran els més petitons?
Dia 1
A les 10h vaig arribar a Argentona, amb els mateixos nervis que quan vaig entrar en un institut per primera vegada, però de seguida es van esvair.
Primer de tot, un cafetó a la cantina i després a la feina, ens trobem pel passadís al Miquel (un dels nostres mentors), que se’ns presenta, a la Clàudia (la meva companya de practicum) i a mi. Fetes les presentacions entrem a la sala de professors on ens trobem a la Mercè (la mentora que ens faltava), i ja hi som tots.
L'establiment d'un horari per la part d'observacions, parlar dels diferents grups on anirem a fer-les i les presentacions dels altres membres del departament ens consumeix quasi tota una hora. Abans de finalitzar però en Miquel ens fa una metàfora perquè entenguem millor el funcionament de l'escola.
-Sabeu què és un "costurero", oi? Doncs l'escola funciona d'una manera similar.- Va enunciar, amb una convicció irrefutable.
Segurament no se’m deuria notar, per manca de confiança, el gran interrogant que aquesta afirmació em va provocar. I veient que ell prosseguia el seu discurs, vaig continuar escoltant... i finalment ho vaig entendre.
Els diferents forats que hi trobem a dins, on hi col·loquem les eines per cosir, són els diferents departaments del centre. En un d'ells hi podem col·locar agulles, en altres tisores, en altres fils de colors,... objectes que observats separadament no tenen res en comú (en què s'assemblen una agulla amb unes tisores?).
Totes aquestes eines tant diferents, són les necessàries per crear una peça de roba. Cada peça de roba seria un curs en el centre. Primer faríem un drap, després una samarreta i continuaríem amb uns pantalons o un vestit. Les eines per fer tota aquesta roba són les mateixes el que varia és el grau de coneixement de la tècnica, en aquest cas cosir. I tot això, per a què serveix? Perquè l'alumne pugui vestir-se de 21 botons.
Primer de tot, un cafetó a la cantina i després a la feina, ens trobem pel passadís al Miquel (un dels nostres mentors), que se’ns presenta, a la Clàudia (la meva companya de practicum) i a mi. Fetes les presentacions entrem a la sala de professors on ens trobem a la Mercè (la mentora que ens faltava), i ja hi som tots.
L'establiment d'un horari per la part d'observacions, parlar dels diferents grups on anirem a fer-les i les presentacions dels altres membres del departament ens consumeix quasi tota una hora. Abans de finalitzar però en Miquel ens fa una metàfora perquè entenguem millor el funcionament de l'escola.
-Sabeu què és un "costurero", oi? Doncs l'escola funciona d'una manera similar.- Va enunciar, amb una convicció irrefutable.
Segurament no se’m deuria notar, per manca de confiança, el gran interrogant que aquesta afirmació em va provocar. I veient que ell prosseguia el seu discurs, vaig continuar escoltant... i finalment ho vaig entendre.
Els diferents forats que hi trobem a dins, on hi col·loquem les eines per cosir, són els diferents departaments del centre. En un d'ells hi podem col·locar agulles, en altres tisores, en altres fils de colors,... objectes que observats separadament no tenen res en comú (en què s'assemblen una agulla amb unes tisores?).
Totes aquestes eines tant diferents, són les necessàries per crear una peça de roba. Cada peça de roba seria un curs en el centre. Primer faríem un drap, després una samarreta i continuaríem amb uns pantalons o un vestit. Les eines per fer tota aquesta roba són les mateixes el que varia és el grau de coneixement de la tècnica, en aquest cas cosir. I tot això, per a què serveix? Perquè l'alumne pugui vestir-se de 21 botons.
lunes, 8 de noviembre de 2010
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)